Sant Jaume del Castell de Vilademany

L'antic castell de Vilademany, actualment "Mas Forroll", ja apareix documentat l'1 de març del 948 en una permuta de terres situades al comtat de Girona, a l'extrem de Sant Joan, del terme de Villamagni, que el difunt Bugarano havia donat a la seu gironina i que era del llinatge dels Vilademany. L'any 1128 ("Petrus Raimundi de Villa de Man") fou el dipositari, pel compte de Barcelona Ramon Berenguer III, de l'espasa i l'armadura del comte d'Empúries Ponç Hug, que havia estat vençut i que per a recuperar-les havia de pagar un rescat de 10000 sous. La dada més antiga d'e l'església del castell, que antígament era anomenada Sant Jaume de Vilademany, és en els dos nomenclàtors de la catedral de Girona, del segle XIV: "capella Sancti Jacobi de Villademagno infra castrum eiusdem loci in parrochia de Aguaviva".

La façana de l'edifici romànic, adossat avui al mas, fou renovada durant el segle XVI. L'actual porta de la capella té tres escuts a la llinda amb decoració escultòrica i una inscripció: "SANCTE JACOBE ORA PRO NOBIS, 1564".
Estigué sense culte del 1936 al 1989, data en què es va restaurar i rehabilitar.

L'església de Sant Jaume és un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral, i capçalada a llevant per un absis semicircular. Centrada a l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada. La porta, fruit d'una reforma del segle XVII, s'obre a la façana de ponent: damunt d'aquella hi ha esculpit un escut.

Tot l'edifici és emmascarat per les edificacions del mas del Forroll, concretament per una dependència que es construí damunt la nau, que deixa visible tan sols una part de l'absis.

L'aparell constructiu, visible a l'absis, és de petits carreus escairats i disposats formant filades força regulars que palesen les formes constructives del segle XI, les quals perduren fins ben entrat el segle XII.