Situat a l’antiga carretera de Santa Coloma de Farners, entre Can Gori i Can Taranyina, s’hi troba el monument, realitzat per l’artista Isaac d’Aiguaviva, dedicat a Sant Dalmau.
La tradició oral ha mantingut viva la història de la pedra Dalmau. Tot i que ha estat soterrada durant prop de cent anys, les persones que l’han vista o n’han sentit parlar li tenen un gran afecte. És una pedra basàltica, que hi havia al camí que passa pel mig del bosc i que va del poble d’Aiguaviva a Can Fraser i a Can Parera, on el camí es bifurca per anar als dos masos.
La llegenda de la pedra Dalmau diu el següent:
“Hi havia un noi que estudiava al convent de Sant Domènec de Girona i cada cap de setmana anava a peu a Santa Coloma per veure la família. A mig camí, en una cruïlla, trobava una pedra plana, negra, que s’alçava més o menys un pam de terra. Aquella pedra, tan ben posada, semblava convidar a fer una parada. I això és el que feia, segons la tradició, aquest estudiant: s’hi asseia, desplegava el tovalló, preparava la vianda que portava i refeia les forces per emprendre la segona meitat del camí”.
Aquesta anècdota no tindria rellevància si no fos la personalitat del protagonista: resulta que aquest estudiant caminador era el futur Sant Dalmau Moner, frare dominic i fill predilecte de Santa Coloma de Farners.
La pedra Dalmau s’ha recordat amb respecte i admiració al llarg dels últims 700 anys al nostre poble. El fet que Dalmau Moner fos santificat podria conferir a la pedra poders sobrenaturals, com ara la protecció dels camps, propietats curatives, bonança…
També existeix l’anomenada Flor de Sant Dalmau (Symphyotrichum lanceotalum o aster paniculatus) molt abundant a tota la zona i que floreix durant el mes de setembre, el mes de Sant Dalmau, que se celebra el dia 25, i de la festa major d’Aiguaviva.